Mites de Nadal i del Tir de Passetja.
Joan Oliver – 13-12-2025.
Jesús de Natzaret NO va néixer dia 25 de desembre, com resen les Sagrades Escriptures, ni l’any del començament de l’era cristiana, és a dir fa 2025 anys.
El més probable és que la seva data de naixement fos molt prop de la primavera, estiu o començaments de la tardor, (els pastors estaven al ras, i en aquell temps de desembre era inviable dormir-hi, ja que l’hivern palestí es caracteritzava per les baixes temperatures que arribaven a situar-se per sota zero), podent-la centrar entre els cinc, o sis, anys abans de “l’any 0” i, possiblement, cinc anys després.
La font més antiga coneguda, que indica el 25 de desembre com la data del naixement de Jesús, és probablement d’Hipòlit de Roma, escriptor d’inicis del segle III, basat en la suposició que la concepció de Jesús va tenir lloc en l’equinocci de primavera, que ell va col·locar el 25 de març, i després hi va afegir nou mesos.
L’era cristiana comença en l’any 754 de Roma, la fundació de la ciutat romana era la base del calendari imperial romà, i que Herodes I el Gran, feia 4 anys que havia mort, el que contradiu bastant certes informacions.
Aquest 25 de desembre es fixà definitivament, per l’Església, dins el segle IV, i es va fer coincidir amb la data en què els romans celebraven la festa del “Sol invicte” (el solstici), la celebració de la victòria de la llum sobre la foscor, i del fet que els dies comencen a allargar-se; ja que, en aquells temps, exactament com ara, no disposaven de cap opció real, ningú pot respondre de forma certa, ni disposen d’elements per demostrar el naixement del personatge bíblic.
La tradició de les cavalcades, bastant recent, no arranca fins a mitjans del segle XIX. Dels Reis, si és que vertaderament foren reals, realment sen sap ben poca cosa, trobant-se les primeres referències a l’Evangeli de Sant Mateu (o segons Sant Mateu), únic dels teòrics quatre evangelistes, que en parla i els defineix com a mags (savis matemàtics, astrònoms o astròlegs) que venien d’Orient, no anomenant quants eren, ni el seu origen, ni especialment que eren reis.
El número de tres reis (als començaments del cristianisme es parlava només de dos mags), no quedà fitxat fins al segle tercer, i és dins el quart que l’Església catòlica els anomena definitivament reis (que maco!), amb els noms de Melcior, Gaspar i Baltasar (segons els primers retaules, tots tres blancs), i no és fins al segle catorzè que queda fixada, també per l’església, la imatge d’un rei blanc, un de ros, i un de negre, per representar les tres grans races conegudes a l’època, un persa, un indi i un àrab.
I del Pare Noel que cal dir: va néixer al segle XIX, sent promoguda la seva imatge, amb fins comercials, per Coca-Cola, dins la dècada dels anys trenta.
I el que ens pot afectar més als estudiosos del TIR DE PASSETJA:
Jesús de Natzaret no és descendent directe del Rei David, el que segons els textos bíblics amb una fona es carregà al gegant Goliat d’una sola pedrada.
La figura del rei David, central dins la tradició bíblica, també tambaleja notablement, ja que exceptuant l’Antic Testament, no hi ha cap document contemporani, extra bíblic, que confirmi la seva vida tal com la descriu la Bíblia, en que després de la victòria sobre Goliat, es convertí en Rei d’Israel, i fundador d’una gran dinastia, sent inclòs bastant encertat assegurar que fou una narració simbòlica, més que un fet històric; una paràbola teològica, amb un interessant missatge espiritual cap al teòric poble de Déu.
“La veritat és una convenció i un pacte per evitar el caos,
un mecanisme antipànic”.
(Friedrich Wilhelm Nietzsche).